Viqui3 Proposta d'esborrany A continuació, deixeu les propostes d'esborrany del vostre text: Olga Carrillo Estimada Sonia: Me n'alegro molt que hagis volgut contactar amb mi. Ja feia temps que no ens vèiem i em fa molta il.lusió que ens tornem a retrobar després de mig any. Em sap greu que t'hagi sortit aquest contratemps que m'has mig explicat. Et vull donar ànims perquè ja veuràs com es pot redreçar. No ets l'única a qui han diagnosticat de TDAH perquè vull que sàpigas que a la meva família jo tinc una neboda amb aquest diagnòstic. Justament ahir la vaig veure i m'ha comentat que encara que li costa concentrar-se als estudis pot fer vida normal. Els professors i els amics l'estan ajudant molt i ella, a més està anant a teràpies amb el psicòleg i això li està proporcionant una millor manera de portar aquesta limitació. M'ha fet arribar diverses estratègies que fa servir ella per l'estudi. Aquestes són: -Fraccionar una llarga activitat en petits passos. -Utilitzar diagrames, gràfics, imatges per apreciar millor allò que s'explica. - Utilitzar pòsters per reafirmar els missatges i senyals visuals. -Disposar de 'targetesrecordatoris' de la feina a fer. -Crear audios i fer-los servir per sapiguer els procediments de la tasca a realitzar. -Utilitzar rellotges, cronòmetres, avisadors per controlar el temps de fer la feina. Aquestes són les eines que ella utilitza, potser a tu també et poden beneficiar. Si et sembla bé podem quedar un dia d'aquests i en parlem. Vindrà amb mi, la meva neboda i així podreu intercanviar parers. Estic segura que us hi avindreu i a més us podeu recolçar mútuament. Desitjo de tot cor que això t'ajudi una mica i ens poguem veure ben aviat. Una forta abraçada i un petonàs de la teva amiga, Olga. (Esborrany2) Estimada Sonia: Me n'alegro molt que hagis volgut contactar amb mi. Ja feia temps que no ens vèiem i em fa molta il·lusió que ens tornem a retrobar després de mig any. Em sap greu que t'hagi sortit aquest contratemps que m'has mig explicat. Et vull donar ànims perquè ja veuràs com es pot redreçar. Tranquil·la, no t’amoïnis; el TDAH està més generalitzat del que sembla. Vull que sàpigues que a la meva família jo tinc una neboda amb aquest diagnòstic. Justament ahir la vaig veure i m'ha comentat que encara que li costa concentrar-se als estudis pot fer vida normal. Els professors i els amics l'estan ajudant molt i ella, a més està anant a teràpies amb el psicòleg i això li està proporcionant una millor manera de portar aquesta limitació.Vet aquí que li he demanat si em podia fer cinc cèntims sobre aquesta malaltia i si a més, em podria donar un cop de mà per poder-te ajudar millor i m’ha ofert unes quantes eines que ella utilitza en l’estudi.Si et sembla bé et faig arribar les més destacades i quan ens tornem a veure en parlem totes juntes. Primer de tot, ella es fa una auto planificació setmanal dels seus deures per tenir una visió general de com es distribueixen durant aquest temps. De seguida agafa una activitat, per exemple, de l‘assignatura de català ;l’ estudi dels pronoms relatius, i la divideix en diversos passos.Realitza cada fase més o menys en un cert temps, cada mitja hora, fa un petit descans i la reprèn’n sense cap des torbació. Va anotant els dubtes que sorgeixen en una petita fitxa o bé els grava i al dia següent li pregunta al professor. Aquestes són les ajudes que ella utilitza, estic convençuda que a tu també et poden beneficiar. Quan vulguis,quedem un dia d'aquests i en parlem. Vindrà amb mi, la meva neboda i així podreu intercanviar parers.Estic segura que us hi avindreu i a més us podeu recolzar mútuament. Una forta abraçada i petons de la teva amiga, Olga. _________________________________________________ PILAR - EM FALTA ACABAR ELS DOS PUNTS DE COS DE L'ARTICLE I CONCLUSIONS! Educació artística Arts plàstiques i visuals dins les aules de primària (Introducció de l’article) Què són les arts plàstiques i com es contemplen en el currículum de primària. Les arts plàstiques tenen una presència molt important en el nostre entorn i la nostra vida, les quals esdevenen en espais de relació que flueixen en les experiències, els significats, les emocions, les idees i els pensaments de les persones. Tanmateix, l’educació artística afavoreix l’estructuració del pensament dels infants, ja que permet analitza la realitat, a comprendre, a respondre, a donar sentit, a distingir, a pensar i construir. Tanmateix, l’educació artística té un paper important des de la perspectiva social i cultural, ja que les manifestacions artístiques no tan sols són generadores d’espais de coneixement sinó que també ho són d’espais d’experiència i de diàleg amb d’altres manifestacions artístiques i culturals d'arreu del món. És a dir, les expressions artístiques serveixen per comunicar i perpetua en el pas del temps, fet que ens permetrà entendre fets històrics i culturals de la nostra societat. Dins del currículum de primària, en l’àrea d’educació artística se’ns proposa als mestres treballar amb els infants la percepció i l’expressió estètica amb l’objectiu d’adquirir una formació que els permeti comprendre els diferents móns artístics i culturals dels entorns més propers, fet que ens permetrà tenir un paper participatiu en la societat. Els objectius i els continguts del currículum de primària, contemplen que l’educació artística a de permetre que els alumnes adquireixin la capacitat d’interpretar i representar el món, és a dir, aprendre a percebre. (Cos de l’article) Propostes per a l’educació artística – Metodologies i Recursos (Conclusions de l’article) Arts plàstiques dins les aules de primària, quin és el mètode més idoni per treballar les arts plàstiques a l’aula. ________________________________________________ Olga Seriol.(Esborrany 1, falta posar molta més informació envers el cos de la carta) C/Sant Isidre 1-3-5 José Ignacio Wert Ortega Passeig de Gràcia, 20 29/11/2015 Estimat Wert: Hi falta una presentació personal Hi falta l'exposició del motiu de la carta És hora de comprometre's amb el sistema educatiu, ja que és la base de la nostra societat, és l'encarregat de formar les persones del futur. No es pot adaptar al model econòmic (cal més explicació del que vols dir), no podem formar robots mitjançant la memorització de les matèries; hem de formar individus interessats en l'aprenentatge i el coneixement, i no només en obtindre un títol perquè consecuentment tindran una feina. Actualment, el professorat (generalitzes massa) té una mirada més global, volen incentivar als seus alumnes amb altres models d'aprenentatge, com fan a altres escoles de l'estranger, per exemple Summerhill (cal explicar aquest model alternatiu: què fa, com ho fa, quins resultats està donant), mitjançant àrees i projectes. No tot es basa en aprendre únicament la lliçó, això provoca una monotonia en l'alumne que deixa de prestar atenció a les classes, i desapareix la seva motivació envers l'escola sense generar cap interés; fins que aleshores decideixen deixar d'estudiar un cop són adolescents.(dones una importància excessiva als alumnes que abandonen i no tens en compte els que segueixen i estan afectats també pel model) La manera d'evitar aquest fracàs escolar és generant un ambient a l'aula on l'alumne adquirís autonomia i automotivació, on desenvolupés el seu potencial i creés la seva identitat personal. Hi falta un apartat de proposta al ministre... Atentament, Olga Seriol. ________________________________________________ Judit Gallego L' interpretació del dibuix infantil Per començar cal dir que cada nen és un món, no n'hi ha cap igual. Per un nen que encara no sap parlar del tot bé, el dibuix és un manifest de proporcionar un espai propi en el qual té cert control sobre la realitat que l'envolta. És a partir del dibuix que comença a plasmar les seves necessitats. Això fa que el nen vagi madurant i la seva perspectiva del món es vagi ampliant. -Els primers dibuixos: El nen no controla ben bé el llapis, i això fa que guixi sense parar. Al principi només són línies sense cap significat, però després agafen formes i es van assemblant a la figura humana, amb aquest fet el nen vol representar el que veu en realitat, tant un objecte com la figura humana. Cal dir que hi ha tres trets que influeixen en aquests gargots que posteriorment agafaran forma, són: l'estat mental del nen, emocional i físic del nen. -Evolució de la representació de la figura humana: 1. Etapa cèl·lula: el nen dibuixa formes circulars, semblants a les cèl·lules. Pot anar acompanyar per ratlles o altres formes geomètriques per representar així la figura humana. 2. Etapa capgròs: aquesta etapa quan de l'etapa anterior, s'uneixen el cap i extremitats (peus i mans). El fet, de no tenir dits és segons la maduresa de l'infant. 3. Etapa esquemàtica de transició: Tot el coneixement de la figura humana completa, amb volum i és dona l'aparició del coll. No hi ha distinció del sexe. 4. Etapa de la figura humana de cara: Es pot veure el sexe i l'edat del nen, això es pot veure per la vestimenta i accessoris que hi representen. -Interpretació: -AGRESSIVITAT: dents destacades, braços llargs amb mans tancades, el fet d'escriure números o lletres, la pressió del llapis, marcar molt les línies. -ANSIETAT O TEMOR: dibuix molt petit, forma simple. Cames i braços curts, sense parts del cos. -EGOCENTRISME: cap gros, formes exagerades, ell es dibuixa més gran que als altres. -OBSESSIÓ: utilitza els mateixos colors, s'equivoca molt alhora de dibuixar, per això borra amb freqüència. -INSEGURETAT: braços i mans petites, cames són primes i inestables. Figura humana girada uns 15º. -PERSEVERANÇA: ben contornejades, molts detalls i acostuma a tenir la cara amb molta expressió. -AUTOCONTROL: forma ondulada, ben proporcionada i en pintar no surt de la línia. -AUTOESTIMA: ben organitzat l'espai del full, els braços i les mans obertes, figura bastant gran, expressió positiva. -PROBLEMES DE RELACIÓ SOCIAL: sense braços, expressió neutre o trista. Si el format de la figura humana és gran es perquè té una agressió contra ell mateix, i si el format és petit, és un sentiment d'indefensió, temor o incapacitat. ________________________________________________ Com pot el mestre educar per millorar la societat (Ana) Vivim en una societat preocupada per les complexes situacions polítiques, econòmiques i culturals que ens envolten tant a nivell local com mundial. És per això que donem gran importància a l’educació perquè la veiem com la solució als nostres problemes i conflictes actuals i els que puguin esdevenir. És evident que tothom educa no només l’escola però és des de l’escola, i sobretot de la figura del mestre com a educador, on s’ha de procurar reflectir un paradigma educatiu sociocrític per tal que els joves d’avui puguin ésser futurs ciutadans compromesos en millorar el món. Per tal d’aconseguir aquest objectiu el mestre és qui ha de procurar crear una base sòlida en la construcció de l’aprenentatge i educació de l’alumnat ja que, seran els fonaments per una formació continuada basada en l’autoaprenentatge i el pensament crític. És el mestre qui ha de guiar als seus alumnes perquè aprenguin a desenvolupar una autonomia que els ajudi a potenciar les seves capacitats i competències per tal de comprendre i conviure dins el context que els envolta. D’aquesta manera podran arribar a tenir una visió cada vegada més globalitzada y transversal del món. Però, sobretot, cal despertar l’interès perquè els joves d’avui dia vulguin formar-ne part, dir la seva i actuar per canviar i millorar la societat actual i les venidores. Si volem que l’alumne arribi a integrar l’esmentat anteriorment hem de fer que sigui ell mateix el responsable i protagonista del seu aprenentatge. Caldrà tenir en compte treballar a partir dels seus interessos i inquietuds dins de situacions contextualitzades i reals on l’alumne sigui el protagonista. Si tenim en compte estratègies d’aprenentatge, recursos i metodologies lligades a afavorir aquest protagonisme actiu de l’alumne, afavorirem la consciencia dels seus actes i decisions i, per tant, veurà que pot influir en els altres i en el seu entorn per canviar-lo. Hem d’atraure l’interès en la participació de l’alumnat davant les diferents propostes del mestre. Per aquest motiu, cal tenir present l’originalitat i la creativitat sense restar importància a la coherència didàctica. Algunes propostes per facilitar aquest interès podrien ser: * Procurar un entorn apropiat a l’activitat que es vol desenvolupar i contextualitzar-la. * Tenir present el factor sorpresa perquè no només és un punt d’interès que capta l’atenció de l’alumne sinó que, també pot ser un punt de partida per guiar l’aprenentatge cap a un context pròxim a l’alumne i, per tant, significatiu per a ell. * Mantenir les interaccions amb el professor i entre el grup així com fomentar el treball cooperatiu per aconseguir anar integrant la idea de cooperació, globalitat i transversalitat, alhora, ajuda a mantenir la participació activa durant l’activitat. * Partir d’un problema rellevant real o possible dota de sentit significatiu l’activitat, a més, podria treballar-se com podem inferir en el nostre futur de manera intencionada. (Revisa la claredat de les propostes, Ana) El mestre pot començar a posar en marxa una proposta didàctica utilitzant estratègies que propiciïn anar incloent els diferents continguts que vol que aprenguin els alumnes. Alguns exemples serien: * Partir d’una pregunta oberta on l’alumne s’hagi de qüestionar quina és la millor resposta o si n’hi ha varies de possibles. * Fer una sortida per treballar in situ perquè l’alumne aprengui a posicionar-se i emfatitzar amb l’entorn. * Treballar la relació de l’alumne amb l’espai i el temps perquè aprengui a tenir una visió de la posició que ell ocupa envers els altres i el seu context més proper. * Treballar la simultaneïtat per tal d’integrar la idea de globalització i transversalitat en el món. * Tenir molt present els drets i deures per respectar als altres en tot moment. (Seria molt interessant exemplificar una proposta didàctica concreta que ajudés a entendre els diversos aspectes que relaciones) El paper del mestre és, si més no, un paper actiu molt important que pot i ha d’inferir (?) en l’educació dels nostres joves perquè dotin l’aprenentatge d’un significat contextualitzat, que l’ajudi a anar formant la seva pròpia visió del món que l’envolta i el faci voler formar part activa d’ell. Crec que és obligació de tots i entre tots procurar facilitar a l’escola eines i recursos (quines i quins?) per poder portar a terme una educació equitativa i de qualitat i així procurar un millor present i futur pròxim. _______________________________________________ CLÀUDIA CASTRO PODEM CANVIAR L'ENSENYAMENT A PARTIR D'UN CANVI DE METODOLOGIA? Aquest text tracta sobre un tema d'actualitat. Us parlaré de l'educació i temes relacionats amb això. És un tema que em toca molt d'aprop ja que estic estudiant el Grau d'Educació Primària a la Universitat Autònoma de Barcelona. Per arribar a ser mestre/a d'Educació Primària o d'Educació Infantil estàs obligat a estudiar un grau, és a dir, una carrera. La manera d'accedir aquest grau són vàries però la gran majoria de persones accedeixen a partir de la nota que treuen a les proves PAU. Quan ja has entrat a la carrera estàs obligat a cursar unes assignatures, això passa amb tots els estudis, que la Generalitat marca. Sobre aquest aspecte, m'he fixat que els professors de la carrera són força exigents amb les assignatures que tenen relació amb la llengua, sigui quina sigui la llengua que es treballi, ja que ells pensen que per ser bon mestre has de dominar la llengua en tots els seus aspectes de manera casi perfecta. Un altre aspecte que vull comentar, és la visió que té la societat respecte la feina o el lloc de treball d'un mestre. Personalment, penso que aquesta feina no està gaire valorada ni pel sou ni per la visió que les persones tenen, i crec que ho hauria d'estar més o igual de valorada que les altre feines que hi ha actualment a la societat. A part, nosaltres estem formant els futurs ciutadants, això ja és un motiu de pes força important. Parlant de la metodologia de les escoles ens trobem que hi han diverses metodologies que s'apliquen actualment, cada escola posa en pràctica aquella que veu més adequada amb el seu ideari d'escola. Totes aquestes metodologies no les tenim categoritzades amb uns noms concrets, però si que plasmen referents d'uns autors o d'uns altres, o només mirant la línia pedagògica del centre ja podem saber quins són els seus fonaments. No hi ha una metodologia correcta i una altra no, simplement penso que no s'ha d'aplicar ni un extrem ni de l'altre, és a dir, ni utilitzar un model tradicional ni utilitzar un model lliure. Des de la Universitat ens fomenten i ens volen fer entendre que la millor manera d'implementar l'ensenyament o la millor metologia es basa en què el nen ha de tenir un paper actiu i protagonista del seu propi aprenentatge, que l'aprenentatge ha d'estar centrat en la individualitat del nen, que el nen ha d'aprendre els continguts treballant per competències, fer que el nen tingui un aprenentatge vivencial, ja que això permet que ell es desenvolupi millor davant de qualsevol situació i permet que integri millor allò que li estem ensenyant, etc. Estic molt d'acord amb això que ens comenten des de la Universitat i intentaré treballar com a mestra d'aquesta manera Universitat ens comenta i ens promou ja que estic molt d'acord i penso que és una bona manera d'ensenyar els nostres alumnes. Per finalitzar aquest text puc destacar que la idea de fer un canvi de la metodologia tradicional a una metologia més lliure i vivencial és obvi. Però per fer això hem de formar els mestres que estan en actiu perquè ho portin a terme i formar els futurs mestres d'aquesta manera, a part també hem de fer entendre el govern que aquesta és una de les millors maneres d'ensenyar i els hem de fer creure que ho és de veritat perquè així ells ens deixaran implementar-ho. ________________________________________________